El títol és perquè avui plou. No perquè vulgui dir res de la pluja, però el temps acompanya. Avui és un dia d’aquells que tens la sensació de què t’han fet voltar per tot arreu i la meitat del que t’han fet fer t’ho podien haver estalviat: una hora d’espera perquè et donin una targeta i et diguin que vagis a un altre lloc perquè el que t’han de fer és allà on ho fan. Et preguntes perquè no t’han enviat primer allà si resulta que, a més a més, estava al costat de la teva feina i t’hauries estalviat creuar la ciutat dues vegades? Més hores d’espera, més i més temps.
Ahir, vaig anar a veure Juno. Està bé. És curiosa, entretinguda. Potser m’havien dit que era tan bona que és el que passa després, potser no la trobes per tant. En realitat el que m’al·lucina d’aquestes pelis és que hi hagi nens o adolescents amb una capacitat de fer discursos, tenir converses, pendre decisions, fer uns raonaments tan i tan acurats, madurs i coherents que tú et sents estúpid quan no saps què fer o què dir en situacions que no són ni de lluny tan enrevesades com les que ens descriuen. No està malament.
Arxivat sota: Cinema, General, Oci | Etiquetat: espera, Juno, metges
