Tenia ganes de veure aquesta pel·lícula de Woody Allen. Bé, m’agrada aquest director. La veritat però és que m’ha semblat agobiant. Un estat d’ànim com és el remordiment és una situació molt utilitzada pel director, portada fins l’exasperació, la desesperació, amb totes les elucubracions que fa el que està penedit.
No sé pas, no m’ha fet el pes. És clar que no totes les pelis d’en Allen m’agraden. Aquesta vegada a més, no li trobo la relació amb el nom. Cassandra, per trair a Apolo, obtingué el do de la profecia però ningú no la creia. Tenia somnis però ningú no creia les interpretacions encertades d’aquests. Veure el futur i poder fer res per evitar-ho.
Arxivat sota: Cinema, Oci | Etiquetat: Cassandra, Cassandra's dream, mitologia, Woody Allen
