He anat al SITC. Plovia a bots i barrals. Naturalment m’ha enxampat tot sortir del metro i com és normal i molt coherent, la venda d’entrades no és a l’entrada del Saló sinó a l’altra banda de l’avinguda. Esperar a què pari de ploure per creuar, comprar l’entrada i tornar al mateix lloc.
Bé. Deixant aquesta anècdota, la visita ha estat profitosa. Al migdia gairebé no hi havia ningú, avui a més és dijous i tot just començava. Només he pogut veure les CCAA, Catalunya i alguna cosa de la Mediterrània. Primer perquè és gran i cansa i segons perquè cansa encara més el costum que tinc de carregar-me d’informació en aquestes fires. És veritat que l’entrada no és barata i a més no llenço la informació, sinó que la ordeno i la guardo i després la faig servir. Però anava amb dues bosses que no podia ni caminar.
Pensava que el vi tindria més protagonisme, que en té, però no és exagerat. Amb tot, a mi m’ha agradat força. He recollit fulletons de gairebé tots els llocs que volia i en faré servei.
Arxivat sota: Oci, Viatges | Etiquetat: 2008, Fires, SITC, turisme
