Hem anat una altra vegada a veure la casa. S’han emportat moltes coses: un armari que volia, un buffet, etc. Però tan se val, ja anirem ficant. És diferent quan és buida, més nostre.

Hem quedat amb uns paletes d’aquí de Barcelona, per veure si ens sortia millor el preu que no pas de la zona. Ja veurem què ens diuen. De tota manera a mi m’han semblat més normals que no pas els primers que van venir. Tot sigui que ens donin un ensurt. Jo els he explicat tot el que m’agradaria i que el pressupost sigui per trossos perquè ja veurem fins on arribem.

Hem trobat garrafes de vidre. Veja’m si ens les deixen quedar perquè jo ja anava buscant. També hem demanat unes cadires i les bombones de butà. Però no sé pas si ens ho deixaran tot.

Una pel·licula ben entretinguda, feia dies que la volia veure però no trobava el moment. Una peli d’acció, d’aquelles que t’ho passes bé, potser un xic predecible, amb alguna part gairebé anunciada però per una bona estona. Liam Neeson treballa molt bé. Sempre m’ha agradat aquest home, d’ençà el vaig veure a la Llista de Schindler. Treballa força bé i té un aire distant, dur i seriós que agrada.

Sí, ja està. Sembla que no s’acaba mai però ja està tot fet. Alguna coseta ha costat més el compte, però el resultat final és perfecte i l’orgull de tots, molt gran. Fa molta il·lusió fer una cosa d’aquestes dimensions i que t’hagi sortit bé.

Cansat però fa molta patxoca. En total, si només comptem els dies treballats han estat 11 dies de feina i des de què vàrem començar han estat 2 mesos. Però sense l’embolic que ho faci algú, amb la cura que ho fem els de casa, sense tanta porqueria.

A tots se’ns fa llarga l’última setmana oi? Doncs ves per on no ha estat així. Com que tenia interès en acabar algunes coses, he tingut el temps necessari per fer-ho i et vas més tranquil. Com que havia estat de baixa fins fa no gaire, això et crea un altre tarannà quan vas a la feina fins que arriba l’hora de marxar de vacances.

Què n’és de complicat!!! Tens una casa i no pares de buscar: gent que et pugui fer certes feines, materials, eines, manuals per fer-te tú algunes coses, mobles, estils, coses per decorar, etc. Et passes tot el dia pensant en aquestes coses i sense saber per on començar, i el que no sé si és pitjor, quan podràs començar.  Ja tens ganes de gaudir de totes les coses, de poder-hi anar, de fer-la teva.

Sembla que els meus ulls no acaben d’estar prou bé. Després de l’operació he trigat més del normal en veure mínimament bé. Un ull sembla que ja el tinc bé, però l’altre no acaba d’arreglar-se. Vaig al cinema, surto al carrer i no m’agobia, però no puc llegir a una distància normal, ni puc veure pel visor d’una càmera fotogràfica, ni puc escriure si no em poso el paper lluny. Espero que poc a poc el tema es solucioni. De tota manera per mi era impensable veure sense ulleres com veig ara.

Ara veurem com vaig a la feina amb tantes hores davant l’ordinador.

Hem provat el vi Mas Tortó Vinyes Velles del Celler de Capçanes. Vam anar a principis d’any i el vam tastar al celler, però fins ara no l’havíem provat del que vam comprar. Molt bo. Això sí,  no hem mirat el preu perquè no ens influís.

Un vi de capa mitja-alta. Granate i amb reflex degradat. Olor a pruna, cirera, nous i espècies. Agradable i envolvent. Bon atac i bona persistència.

Surt per uns 21€ i pico.

Hem anat al cinema a veure una nova de superherois. En ha decebut una mica, i això que el Will Smith treballa sempre força bé. És una pel·lícula per l’estiu, d’aquelles de temporada com quan fan les de dibuixos animats per Nadal. El fil conductor de l’argument de vegades sembla agafat pels péls, no acabes de veure perquè segueix la pel·lícula ja que et sembla que de bon començament ja s’hauria d’acabar. Podria ser més divertida. Anàvem 5 persones i només una va dir que “estava bé” (sense massa convenciment).

El que m’ha semblat que pot estar bé és el trailer de la nova entrega de James Bond, “Quantum of solace”, que estrenaran el 7 de novembre; i una altra que crec que ens farà riure una estona (només amb el trailer jo ja no podia més) és “Zohan, licencia para peinar” que estrenen el 22 d’agost. Sembla una comèdia d’aquelles un xic tontes però amb les que passes una bona estona

No us ha passat que en certes èpoques penseu: he d’anar al dentista, a revisar-me no sé què, a mirar-me allò altre? Total que demaneu hora i us trobeu que, de sobte, tens un munt de visites programades. Això m’ha passat aquesta setmana. No sé com m’ho vaig fer, però en mirar l’agenda em vaig trobar que cada dia tenia metge. I la setmana passada encara havia tingut un parell, un d’ells la neteja del dentista perquè, per sort la revisió només es va saldar amb una neteja, sinó et passes un munt de setmanes pels mateixos carrers (ja coneixes les botigues, els botiguers, els cafès…) i perds un munt de quartos.

Crec que estaré un temps sense fer més visites.

M’agrada en Morgan Freeman, i això que fins a fer-se gran no li han donat papers de protagonista autèntic. I realment treballa molt i molt bé.

La pel·lícula és especial, un actor que vol estudiar “in situ” un supermercat i que s’immiscueix en la vida de la gent. Coneix a la Paz Vega, la caixera de de la caixa ràpida (10 productes o menys) i canviarà la seva vida. Aquí li han posat un nom diferent, fa referència a la proposta del Freema: “10 coses que t’agradin, 10 que et desagradin” que fa en un moment de la pel·lícula.

És curiosa, interesant. Et porta a pensar si podries decidir si la teva vida la podries reduir a 10 coses, quines tenen importància, quines les podries deixar enrera.